Sense perdó.

s/t

Que sí, que emulant el títol de la pel.li del gran Clint Eastwood, us dic que, ja que, aparentment, tots els enllaços funcionen , no teniu perdó de déu, si no em postejeu. Mireu que m'hi he dedicat, gairebé, 24 hores, per solucionar el tema dels putos enllaços (que es trencaven). Per fí, desde el pobre ordenata que veieu a la imatge (i després de molts problemes que els usufructuaris hem patit: virus, spyware i avaria al dvd-rw, això últim pendent d'arreglar), us saludem. Agrairé, a manera d'enquesta, tots els vostres comentaris quant a enllaços trencats, imatges que no es veuen, etc.

Crash a BDN

s/t

Vaja, que direu (i no us faltarà raó) que aquests blog és del mal "rollo".Però, una vegada més, vaig ser testimoni d'un accident automobilístic. Aquest cop a Badalona. Va ser el dissabte de la setmana passada (per tant, el 16 de juliol). Tornava jo, de preparar (rentar), un cotxe, quan a la cruïlla dels carrers Baldomer Solà amb Isaac Peral, vaig veure el resultat de l'encontre, perniciós, entre un cotxe i un arbre. Ràpidament, vaig accelerar fins l'oficina per agafar la HP, que sempre porto a la bossa, i vaig anar caminant cap al lloc, molt a la vora, a fer l'instantània. No sé la versió oficial, però és fàcil deduir que el Ford Focus va agafar el revolt massa ràpid, xocant amb l'arbre que està a la cantonada i el que anava darrera (un A-4) va topar, contra aquest, pel darrera.

Sortosament, només el conductor del Ford va patir ferides al nas (que li rajava).

Tot plegat, lleu, afortunadament, repeteixo. Valgui com exemple per tothom (inclòs jo): no correu que és pitjor.

Nota: l'editor no em deixa justificar el text, (us avanço que l'ordenata va fatal)així que, es mostra el text com ell vol. Sorry "sorrus".

24 hores de Montjuïc: l'aniversari

s/t

No em pregunteu quin aniversari, però segur que és un número rodó.

L'important és que vaig ser-hi i que tinc les fotos testimonials. La cosa és que

el diumenge 10 de Juliol, a l'històric circuit, van celebrar la efemèride. De quina manera? Doncs, fent un simulacre de sortida (al vell estil: ço és, els pilots, dempeus, a l'un cantó, corrent cap a les màquines, situades al davant) i donant un total de dues voltes. Hi havia pilots que hi van correr anteriorment, però, també, qualsevol s'hi podia apuntar (ni que hi anessis amb texans). El resultat: una barreja de motos actuals (la que va sortir primer una CBR) amb poques històriques. Aquestes van ser les més celebrades. A la foto del post, una Ducati que devia ser una bèstia, al seu temps, i, a la foto alternativa, una Montesa, que, també, devia anar ràpida. Quina enveja!

La Nerea: el seu bateig

s/t
A la foto, ni hi és la homenatjada pel bon déu (la Nerea), ni els seus pares (la Rosa Maria i l'Iñaki). Són els que hi són: els tiets, la Kati i l'Enrique. I és que de totes les bones fotos que vaig caçar (només 12), aquesta és la que més m'agrada.
I per què (em pregunteu, encuriosits). Doncs, analitzant-la, trobo que combina
la simpatia latent d'aquests dos oncles (pares, informo als visitadors del blog no directament implicats familiarment, del Cruz, el nen-geni que toca una mena de sitar o guitarra xinesa i que podeu veure a l'àlbum, on hi ha la resta de fotos). La profunditat de camp, el volum dels actors (i la seva espontaneitat), la bàsica policromia del temple (i la dels actors, també).Vaja, que, a mi, m'ha agradat (i només podia escollir una pel post, aquesta és la meva pena). Quina és la vostra preferida?

Haloscan i fontaneria

Pels que heu anat postejant i pels que no. Avui (per mí, ahir), tinc dues fites a reportar. L'una, té els seus més i els seus menys (és calc de l'espanyol, és evident, "sus mas y sus menos"), l'altre, tot són més (de moment). M'explico:
1-Haloscan. Aquests és el nom d'un editor de comentaris per weblogs. L'avantatge que té, actualment, és que permet personalitzar la finestra dels comentaris, mínimament (màximament, si pagues la versió completa del programa). Fa (relativament) poc temps, era una eina que et permetia gestionar comentaris al weblog, verbigràcia, Blogger. Actualment, no cal, el mateix gestor de posts (Blogger, una vegada més), permet l'edició dels comentaris (sense, però, personalitzacions mínimes). I, doncs, per això, he "tirat" del programet. Ara bé...un cop instal.lat, he notat, fefaentment, que els comentaris, tant valuosos, i mai prou regraciats, del Firefox, la Gírgola i, el molt escadusser, Skunk, han estat borrats. ARA MATEIX, NO CONSTA CAP COMENTARI al blog (jódete). Amb això què vull dir: que, per bé o per mal, l'espai és verge per tothom, çó és: TOTHOM QUE PASSI PER AQUÍ: ara és la vostra de comentar qualsevol del escrits (rebo notificacions automàtiques, sigui quin sigui el post comentat, del més antic al més nou) com si fossiu els comentaristes pioners.
2- Fontaneria. Ras i curt (o és al revés?). Que, aquesta setmana, he fet vacances i, doncs, he aprofitat per fer bricolatge. I, efectivament, m'he tirat a la lampisteria (versió aixetes, sifons, vàlvules de les piques, tiradors de cisternes e tutti quanti). Deu n´hi dó la feina que porta tot això (no sé si més que el software al Pc), però...(de moment, i a l'espera del gran salt: canviar la pica amb aixeta inclosa de la cuina) tot són èxits. Demà us ho confirmaré, però, de moment, no m'importaria canviar d'ofici: a-l'igual-guanyaria-més.