La Nerea: el seu bateig

s/t
A la foto, ni hi és la homenatjada pel bon déu (la Nerea), ni els seus pares (la Rosa Maria i l'Iñaki). Són els que hi són: els tiets, la Kati i l'Enrique. I és que de totes les bones fotos que vaig caçar (només 12), aquesta és la que més m'agrada.
I per què (em pregunteu, encuriosits). Doncs, analitzant-la, trobo que combina
la simpatia latent d'aquests dos oncles (pares, informo als visitadors del blog no directament implicats familiarment, del Cruz, el nen-geni que toca una mena de sitar o guitarra xinesa i que podeu veure a l'àlbum, on hi ha la resta de fotos). La profunditat de camp, el volum dels actors (i la seva espontaneitat), la bàsica policromia del temple (i la dels actors, també).Vaja, que, a mi, m'ha agradat (i només podia escollir una pel post, aquesta és la meva pena). Quina és la vostra preferida?