<

diumenge, de desembre 25, 2005

Cervantes, enòleg

Posted by Picasa










Acaba l'any del Quixot, i jo sense fer els deures. Encara sóc al capítol XIX de la segona part. Fins al 74, em queden (espereu que haig de tirar de la calculadora del Windows) 55! Però, com diuen, el que compta és participar-hi. De tota manera, aquí va el meu homenatge al llibre que inagura la literatura moderna.
Fa, crec, un parell d'anys, en un lot nadalenc, que uns col.laboradors (proveidors) de la feina ens van fer, hi havia una botella de vi rosat de Casa Cervantes! La imatge de l'etiqueta, la que veieu més amunt. El vaig desar a la vinacoteca perque, sense saber que s'esdevindria, properament, aquest quart centenari de l'edició del Quixot, devia intuir, llavors (una mena d'esoterisme viti-vinícola), l'adveniment de la efemèride cervantina. I, ai las!, vinguí la cel.lebració. Així que, us copio, més avall, un fragment del llibre de llibres, on es plasma el coneixement que, a l'època, es tenia de la cosa del vi (els comentaris entre parèntesis són de l'editor del llibre).

"(Sancho)...Pero digame, señor, por el siglo de lo que más quiere (por el descanso eterno de su madre) ¿este vino es de Ciudad Real? (era uno de los más famosos en la época)
- ¡Bravo mojón! (catador o entendido en vinos) - respondió el del Bosque -. En verdad que no es de otra parte y que tiene algunos años de ancianidad.
- ¿A mí con eso? - dijo Sancho -. No toméis menos sino que se me fuera a mí por alto dar alcance a su conocimiento (No creáis que no iba a saber reconocerlo) ¿No será bueno (¿No os parece posible...?), señor escudero, que tenga yo un instinto tan grande y tan natural en esto de conocer vinos, que en dándome a oler cualquiera, acierto la patria, el linaje, el sabor y la dura y las vueltas que ha de dar (el año en que se vendimió y los diferentes recipientes por donde ha pasado), con todas las circunstancias al vino atañaderas? Pero no hay de qué maravillarse, si tuve en mi linaje por parte de mi padre los dos más excelentes mojones que en luengos años conoció la Mancha, para prueba de lo cual les sucedió lo que ahora diré. Diéronles a los dos a probar del vino de una cuba, pidiéndoles su parecer del estado, cualidad, bondad o malicia del vino. El uno lo probó con la punta de la lengua; el otro no hizo más que llegarlo a las narices. El primero dijo que aquel vino sabía a hierro; el segundo dijo que más sabía a cordobán (cuero de cabra). El dueño dijo que la cuba estaba limpia y que el tal vino no tenía adobo (aditivo, añadido) alguno por donde hubiese tomado sabor de hierro ni de cordobán. Con todo eso, los dos famosos mojones se afirmaron en lo que habían dicho. Anduvo el tiempo, vendiose el vino, y al limpiar de la cuba hallaron en ella una llave pequeña, pendiente de una correa de cordobán. Porque vea vuestra merced si quien viene de esta ralea podrá dar su parecer en semejantes causas."

Don Quijote de la Mancha, segona part, cap. xiv. Edició IV Centenari

dilluns, de desembre 19, 2005

L'H tot teu

Posted by Picasa










A la carretera de Santa Eulàlia, trobem aquesta casa o casal "okupa" on els inquilins, que són squaters però no tontos, han penjat una pancarta de l'ajuntament que, òbviament, vol significar l'obertura de la ciutat a totes les gents d'arreu, sigui quina sigui...etc., pancarta, doncs, que actua d'escut, rebotant al Cap i Casal qualsevol actuació en contra d'ells: el Corbacho els ho ha donat bén mastegat ("a huevo", que diuen a les Espanyes).

diumenge, de desembre 11, 2005

Volves familiars

Posted by Picasa










El 20 de novembre, vam cel.lebrar el 65è. aniversari de la meva sogra, la Maria Rosa. Primer, al restaurant La Parra de Sants i, després, a casa dels meus cunyats, la Rosa Maria i l'Iñaki, sota els auspicis del bon vi que vam prendre a l'àpat (Clos Severí, del Priorat), vaig rependre la tasca de fixador de la memòria plàstica familiar (vulgo: la mosca collonera). Totes les fotos les podeu trobar penjades al meu àlbum de Yahoo. Totes són força espontànies, excepte la que encapsala el post: el Sr. Miquel va tenir la deferència de posar per la Canon PowerShot A70 (sembla que em paguin els "japos" per la "publi") per tal que immortalitzes les volves blaves del fum del seu cigar.