El Martí ha nascut

Al primer intent d'escriure aquest post, no sortint-me els discurs, vaig voler mostrar només les idees preses (les frases copiades entre cometes):
"Impossibilitat pel dircurs existèncial, ofereixo, només, apunts telegràfics."
M'hi nego. Redacta, m'ordeno. No puc. Al final, un col.lage. Començo:
"Seguint l'adagi espanyol, dono per aquiescència el silènci postal. Permís pel post (Nina)."
A child is born, dolça cançó i banda sonora d'aquest escrit; escolteu-la (dins una finestra nova amb un clic al botó dret del mouse) aquí. És el Martí Mora i Segarra. I, quant al llinatge matern:
"La persistència de la memòria (títol dalinià: el quadro dels rellotges tous) a la vista del marrec, això és trascendència (que és més que descendència)."
"Viu retrat del iaio Joan i del tiet Jordi, no oblida la mama ni els ascendents segarrils que no vaig conéixer (ja m'és boirosa la faiçó del tiet-avi Lluís)"
Moltes felicitats!, Nina i Sr. Mora.
Ah, i fent una nova excepció, les fotos no són meves i aquesta és genial.

