Sant Jordi, mata l'aranya (i 2)

Va quedar pendent a l'anterior post, de comentar-vos el llibre que em va regalar la Gírgola a la Diada. I ja veieu com les gasta: amb el seu humor irònic va confeccionar la portada d'un inexistent llibre (ei, que així com avui et fa una portada, demá l'escriu tot sencer - és capaç d'això i més). La rossiniana (es nota?) Gir, no només es dedica a escarnir-me amb llibres inventats, també ha

creat el seu irreverent blog (ella diu que de reverències no en sap fer a ningú, i que, si de cas, només en faria al murri The Doctor) que podeu visitar clicant aquí.

Sant Jordi, mata l'aranya (Oh, pobra noia) (1)

I aquesta és la "fermorosa" rosa amb què vaig voler, un any més, renovar el meu compromís amorós amb l'estimada Gírgola (el mode macro, cada vegada més, de la meva humil Canon, es comporta esplèndidament). Aprofito l'avinentesa per convidar-vos (ho faig en el seu nom, la de la Gir) a visitar el seu (de moment, escàs, però això sí, genial i irreverent blog: clic aquí per anar-hi).
També, vull aprofitar el post per felicitar en aquesta seva onomàstica al Firefox:
a vejam si, així, desperta de la letargia que intuïm amb la seva inquietant aturada, tant de posts al seu blog, com de comentaris als dels altris (desperta, Ferro!). Finalment, enviar una salutació a l' Skunk i la Lia, que molt "liats" deuen estar en el canvi de pis per no donar senyals de vida (postejar) aquí (gràcies de tota manera, pel vostre correu desde el Gencat).
s/t

Minimalisme

Com una mena de "intermedio" o "minutos musicales", us convido (abans no us decidiu a postejar) a visitar aquest lloc, on passareu uns minuts divertits, veient com, amb tant pocs recursos, es pot relatar una historieta tant eloqüent. Cliqueu aquí, sisplau.

Crisi?, quina crisi?

Canvi climàtic, sobreexplotació del recursos, desastres ecològics... No, home, no: el que hem iniciat és una nova estètica del nostre entorn; més a la nostra manera, doblegant la Mare Terra als nostres capricis especuladors, dibuixant uns entorns més amables, sense la incordiant natura; movent-nos, sempre, ràpidament, d'un lloc a l'altre; deixant la nostre solemne petja en aquest aburrit planeta rutinari de colors i formes fades. Admirem la nostra obra en forma de vigues de ciment deixades per aquí i per allà, contenedors de trailers socarrimats i belles xemeneies perbocant els nocius gasos que ens han de fer la vida més amena. (Foto presa, just sortint de la meva oficina, a l'esquerra, mirant a mar - com?, encara hi ha mar?).
s/t

Cadàvers exquisits

Si pogués crear seccions temàtiques (etc., etc....llegiu el post anterior).

Doncs, aquesta seria una secció permanent: el retrat, una mica insidiós, de l'estadi post mortem de petits animalets. I, vet aquí que, aquest menut insecte va anar a morir a la nostre (més menuda) terrassa. Així que, fent us de la Power-Shot (a mode macro), vaig obtenir (no molt perfecte: la càmara, sembla, que no pot fer més) aquest document irrepetible (perquè, més tard, l'abella havia volat al purgatori dels artròpodes).
s/t

Construcció-Deconstrucció

Vulldria inagurar una secció (cas que el blog ho deixés: però, no, l'estructura del fotblog és per mesos, no per temes). Si pogués crear seccions, la foto més amunt mostrada, aniria a una mena de galeria de postals urbanes on el comú denominador seria l'exposició d'espais urbans, bé en transformació, bé en degradació, bé espais-edificis singulars. Com deia, aquest espai, no deixa fer un índex temàtic, així que aniré penjant les fotos barrejades amb les d'altres temes, i...

encara donem gràcies al nostre bon Deu-Servidor.

Es tracta, obviament, de la plaça de toros de Les Arenes, a la Plaça d'Espanya.

Es tracta d'un lloc on mai vaig ser-hi (dins), però la visió, contínua, de la façana, dia rere dia, ha creat una mena de familiaritat visual "entranyable".

Així que, cel.lebro que no ho tirin tot a terra ni que sigui per omplir la vella plaça de toros d'estil mossàrab en un altre "centre lúdic" (supermercat i multi-sales, bàsicament). El més interessant, mentre no es concreta el projecte, son els treballs de restauració i manteniment de la façana amb aquests ferros ataronjats que la mantenen dempeus. Plàsticament, m'agrada. Són com aquelles crosses dalinianes que sostenen cossos putrefactes.
s/t

Oh, pobre noi.

Mireu i remireu les cametes del Firefox dorment, perquè, fins d'aquí un llarg temps (45 dies, més o menys), no les tornarem a guaitar tant delitosament. Ara, una d'elles, ha fet cloc i piu (momentàniament). Sembla ser que, després d'un èpic partit de futbol (o va ser, ja, als forts entrenaments), el nostre heroi es va trencar el tendó d'Aquil.les (perquè el nostre intrèpid jugador, no s´hi posa per menys, a imatge i semblança dels semideus grecs). Operat però invicte, dirigeix amb mà de ferro (les cames, ja dic, de moment, oblidem-les) el seu fotoblog que us convido, molt fervorosament, a visitar (en sóc el seu fan numero 1: accepteu, el molt barceloní, pleonasme) . Cliqueu aquí per anar-hi. Força Firefox!.
s/t

Tothom a Jerez, que això comença

Deixeu-vos del clàssic Barça-Madrid, l'enterrament del Papa Gotzilla, els fets de la reialesa monegasca i/o l'anglesa: aquest cap de setmana, arrenca el mundial de motociclisme. La de la foto, no és, precisament, una motogp, però sí una excentricitat (a imatge i semblança del moding informàtic o tuning dels cotxes) que vem "pillar" al parking dels entrenaments oficials de Montmeló, el mes de Març. No us perdeu el millor espectacle del món (ni F1, ni hòsties) i, particularment, la lluita Rossi-Sete (aquest any, sí).

s/t

sinergia 2

Revers. Sinergia: Associació o cooperació de moviments, d'actes, d'òrgans, de formacions anatòmiques, etc., per tal de dur a terme una funció determinada. (Diccionari de la Llengua Catalana). Bravo per Intimissimi.
s/t

sinergies publicitàries

Al carrer Constitució, vaig pillar aquest feliç encontre de tanques publicitàries. Rotllo retroalimentació eròtica.
s/t