Les glòries del Colós

Discrepavem la Gírgola i jo a propòsit de la il.luminació de la fantàstica torre Agbar (vet aquí una primera declaració d'intencions). La coloració del magne edifici es deuria (diu ella) a uns focus externs que, a més a més, permetrien un sens fi de variacions lumíniques. La meva tesi és que la coloració es deu a un revestiment multicolor fix de la façana ("rollo plaquil"). Així que, per rompre la discussió, vaig aturar-me, l'altre dia, sota la nova icona de la ciutat. I m'encanta. Quan vaig començar el blog, un dia vaig parar (que hi passo cada dia) davant La Dona i Ocell del Joan Miró a la plaça de l'Escorxador. Era la primavera, i al fosc, vaig fer unes fotos per penjar-les. Però, tot i que l'escultura m'és agradosa, a les fotos, no s'hi reflecteix la verticalitat i coloració del monument. En canvi l'Agbar, satisfà, al cent per cent, per volum i colors. Com podeu constatar a la foto (de molt baixa qualitat, ho sé) que il.lustra aquest comentari, la façana té una capa, majoritàriament, blava i vermella (hi ha grocs i verds, minoritaris), protegides per infinites gelosies on, de pis en pis, trobem els llums que il.luminen, tota ella, la mole. L'experiència, al baixos de l'edifici, és tel.lúrica ("la cosa" neix més avall del sòl). Vaja, que estic impressionat (sense, òbviament, participar de les segures excel.lències interiors).

