Sant Jordi, mata l'aranya (Oh, pobra noia) (1)

I aquesta és la "fermorosa" rosa amb què vaig voler, un any més, renovar el meu compromís amorós amb l'estimada Gírgola (el mode macro, cada vegada més, de la meva humil Canon, es comporta esplèndidament). Aprofito l'avinentesa per convidar-vos (ho faig en el seu nom, la de la Gir) a visitar el seu (de moment, escàs, però això sí, genial i irreverent blog: clic aquí per anar-hi).
També, vull aprofitar el post per felicitar en aquesta seva onomàstica al Firefox:
a vejam si, així, desperta de la letargia que intuïm amb la seva inquietant aturada, tant de posts al seu blog, com de comentaris als dels altris (desperta, Ferro!). Finalment, enviar una salutació a l' Skunk i la Lia, que molt "liats" deuen estar en el canvi de pis per no donar senyals de vida (postejar) aquí (gràcies de tota manera, pel vostre correu desde el Gencat).
s/t