Sant Joan (època rosa)

Després del “fallit” Sant Joan de l’any passat…
(Excurs: la festa, prometedora, a Premià, es va truncar quan, després de sopar, vam baixar a la platja a fer petar, especialment, l’artilleria del meu cunyat Oriol. La mala sort i la imprudència, van fer esclatar a la mà de l’Oriol uns forts petards que van acabar amb el capciró d’un dels seus dits: fi dramàtica de la revetlla)
Amb aquests antecedents, vam encarar la celebració d’enguany.
I no va poder desenvolupar-se, sinó de la millor manera possible: la localització, Segur de Calafell (llar provisional de la Rosa Maria, l’Iñaki i la Nerea, filla llurs), els convocats, la família Sànchez-Cairol. Després del sopar (esquivant la festa maquinera veinal), quatre “xinos” i quatre fonts (uns espetecs mesurats, inocus). Amb les coques i el cava, jocs de mans i tertúlia. A les hores més avançades: el remull màgic (i alcohòlic) a la piscina infantil. En aquest punt, visitadors del blog (i a la vista de les fotos), sigueu indulgents amb les expansions fixades. Finalment, arribaren càntics matinals (hondo) que, llàstima!, no vaig enregistrar. Tot molt memorable.

L'àlbum de fotos, aquí.