<

dimarts, de març 21, 2006

Retrospect


Els antecedents.
Molts de vosaltres ja coneixeu Retrospect (cas que no, ja teniu feina). Breument: és un subespai de La Hora Chanante, programa d'humor que emeten al canal Paramount de la televisió per cable. Aquesta troballa, en el nostre cas (el de la Girgola i jo mateix), la devem al FiReFoX. Va ser ell qui ens ho va donar a conèixer a través del videos pujats a Youtube.com. Bé, doncs, LHC (La Hora Chanante) dura mitja hora i conté diverses seccions, la majoria imitacions de personatges populars del món del cinema, la música, els esports, etc. (a l'estil del millor Força Barça de l'Arús). Joaquín Reyes és el pare creador i actor destacat (i de molt). Ell mateix és el creador de les minisèries de dibuixos (Dr. Alce, Super Ño-ño) que, també, formen part de LHC. Tot un fenòmen. La seva "cuadrilla" d'actors, no el deixen enrere. Personantges com El Gañan, Bocaseca, etc. estan a l'alçada del geni Reyes. I bé, una de les seccions inestimables, Retroespect forma part destacadíssima d'aquest programa psicodèlic. En aquest petit espai de 3 minuts (àprox), agafen fragments d'antigues pel.lícules en blanc i negre (valgui la tautologia) i els afegeixen una nova banda sonora que interpreta de manera esbojarrada ("loca, loca, loca", diu el presentador reiteratiu de la secció) els diàlegs originals de les "pelis". El resultat és d'una comicitat "non plus ultra" (en terminologia cavista). Aquests nadals, després de cada àpat (dinar o sopar) ha estat imprescindible, durant la sobretaula, visitar els gags penjats al gran web YouTube.com: un inmens contenidor de videos, domèstics o no, que els internautes, altruísticament, han anat pujant.
Simultàniament, el dia de Nadal, vaig portar la vella (i eficaç) càmara HP al tradicional dinar a ca els sogres. Tenia ganes d'experimentar, així que, aquest cop, vaig deixar de banda les fotografies per tornar al videos precaris de la càmara. Però, aquesta vegada, em vaig proposar, esgotar les possibilitats cinètiques de l'aparell. A la tertúlia, post dinar, vaig deixar engegada la màquina damunt un got al mig de la taula, perquè gravés tot el que el seu ull captés sense cap aturada (un llarg travelling d'una hora i tres quarts). El joc era que només pogues girar sobre l'eix del got enfocant el comensals; rodant de manera aleatòria, a dreta i/o esquerra, segons la voluntat del mateixos participants . Es va acomplir en gran part. Les exepcions, poques, es van donar per recollir algunes de les fotos dels àlbums familiars que ens van amenitzar la vetllada. A la fi, a casa (al PC), em vaig trobar amb això: 1 hora 45 minuts de video de mala qualitat, però una captura, del pas de les nostres vides, irrepetible. Un Testimonios (una altra de les seccions de LHC) una mica llarg. Francament, reveure-ho tot, ara, és pesat i aburrit.
Però vaig começar a experimentar. Després d'escoltar un bon d'un grup eclèctic de jazz-reagge-disco (Trio Exclusive), vaig pensar d'editar un video musical amb les imatges del Nadal (més avall us passo l'enllaç). De tota manera, era un primer experiment amb les imatges (espuri o no: jo, si més no, hi trobo un cert encís).
Finalment.
Vaig decidir (amb la pràctica que havia agafat amb el Windows Movie Maker) fer el meu Retrospect. He agafat la base de so d'un capítol autèntic i hi he afegit imatges les meves imatges. El resultat aquí. Ja em direu el què.
L'enllaç al video Trio Exclusive (però és per els molt volenterosos: pesa 30 Mb i es decarrega molt a poc a poc) aquí.