Elogi del cúter

Finalitzo les vacances i, amb elles, el curs pràctic de bricolatge a casa. De tots els estris d'inestimable col.laboració, vulldria, aquí, destacar les virtuts del cúter.
Aparentment, només talla, sí, però, de moment, vegem, amics, el que, el tant gràcil instrument, m’ha permès fer (especialment, a l'hora de reparar la mampara del bany):

1-Tallar:

- la silicona (la vella, groga o negra, ja, semi-elàstica, molt amable quan s’ha de retirar, que va sortint d'una peça, tota ella), i la nova, blanca, blanquíssima, impoluta, però menys elàstica, gairebé semi-líquida, que, al tallar-la i intentar retirar-la, desesperadament, va adherint-se, a les parets i a tots el objetes que tingueu a la vora, com aquell que, havent naufragat, s’agafa a un ferro roent, si això li ha de salvar la vida.
- plàstics diversos. Verbigràcia: la cànula del tub de la silicona i envoltoris.

2-Aixecar la calç del bany:

Ni Calgonit ni marques similars. Rasca rasca, i una bònica pols blanca substituiex les superfícies (també, però anteriors) blanques després de la seva execució. S'aspira (ei, amb l'aspirador) i tot, una altra vegada, per estrenar.

3- Retira l'òxid dels cromats:

El pacient: el tovalloler. La diagnosi: rovellament galopant. Acció terapèutica: raspat amb cúter. Sobretot, a la part baixa, on s'acumula l'aigua, les excrecències són superbes. Gairebé, ho dones per irreversible i tant mateix...
el crom, agraït, et retorna, de nou, la teva efígie, corregida i augmentada (Deo gratias), ja només cal rematar-ho amb poliment.

4- Lleva adherències de les rajoles:

Que dius, ni el Vim ni el Mr. Proper ( ni cap de la resta dels superherois Marvel), fa fora dels meus rajols (o "llambordines"), tota aquesta malura o pesta negra que s'ha apoderat del bany. Doncs "va a ser que no" (expressió originaria, a la tele, de 7 Vidas, no dels anuncis del Canal +, pesi a qui pesi). Res més fàcil que rasca i rasca amb el cúter i ja tens el bany "com alicatao" de nou.

5-Aixeca la pintura bufada:

Potser el delit més gran que ens dona l'estri, és aixecar l'esmalt o pintura d'aquelles butllofes turgents producte de l'humitat. Són lleugeres, inflades i plenes. Tota una experiència vàcuo-carnal.

3 models 3, he utilizat:

1 - El més polivalent: una mena d'estilet, fínissim, amb mànec d'acer inoxidable. Elegant, amb clip per dur-lo a la butxaca de l'americana al costat del Cross, la Parker o, si aneu sobrats, la Montblanc, sense desentonar.

2 - El bast: amb enòrme mànec de plàstic carabassa i full amplot. Molt pràctic a l'hora de tallar grosses i grosseres superfícies.

3 - L'híbrid: integrat en una tissora d'escriptori, amb mànec de plàstic blau elèctric. Es troba superposat en el full més llarg. Remet (i desde ja, cal que també en disposin, elles) a les famoses navalles suïsses.