Crash, i van...

Ben trobats, des del Works, el petit Word de què ve proveït el nou Pc. Tota una pàgina en blanc on escric en lletra molt i molt petita (Times New Roman 10), la que ve per defecte, que fa, la dita pàgina en blanc, un llençol inacabable. A vejam si caure (ho estic fent) en el vell tòpic dels escriptors…(l “horror vacui“). I ho faig, no per massa cosa, només per introduir-vos, de ple, en aquest nou post que només és una continuació dels que, si pogués agrupar-los (vell tema meu), ho faria sota el capítol Crashos. Sé que us va la marxa, de manera que us ofereixo una nova percaça.
Tornarva, al vespre, de la feina pel meu camí predilecte, quan a la cruïlla del carrer Constitució (el meu triangle de les Bermudes) amb Navarra (crec), vaig topar amb aquest accident. Sembla clar, que els dos cotxes pujaven Navarra molt ràpid i, al voler incorporar-se a Constitució…doncs, això, es van estampar, l’un darrera l’altre, a l’arbre. La lliçó és evident.